19.9.05
Encara queda fusta
Avui fa 50 dies que vaig començar el bloc. Me n'he adonat perquè tenia un calendari al davant i no perquè pensi fer un "especial" (potser quan hagin passat els primers 100 dies que s'han de donar de confiança a qualsevol innovació). I tot ve perquè he triat aquesta escala de fusta. A partir del 1r. d'agost vaig tornar a agafar la càmera i m'he fixat que cada vegada més les escales i els escenaris són d'aquells estandaritzats, de "mecano", els més pràctics. Però d'escales encara en queden de fusta. Són més acollidores, més simpàtiques, encara que siguin com aquesta tipus "capsa tancada". És baixeta, només 3 escalons, com l'escenari. No li demanarem pas una barana, però no cal massa alçada per perdre l'equilibri. Com que deu ser aprofitada o feta expressament per aqueta tarima, sembla de les mides adequades (i no). Jo crec que es pot millorar. Si us plau, no estalvieu en material!
reflexionat i escrit per vilapou
vilapou
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada