17.9.05

Tot va sobre rodes

Mai millor dit. Si posem rodes a l'empostissat, no saps pas quants problemes solucionarem! Tota aquella feina de muntar i desmuntar abans de l'audició, o la nit abans, i trobar els que ajudin. D'aquesta manera el muntem a principi de temporada, o ja el tenim sempre muntat, i només caldrà anar-lo traslladant d'un lloc a l'altre si cal. En aquest poble el ténen a la plaça i el moment de fer l'audició el traslladen a l'altre costat del carrer per guanyar espai. Molt pràctic. No em vaig fixar si el falcaven o s'aguantava per gravetat, per pes o perquè el carrer fa baixada sobre la vorera. Se m'acudeixen moltes pel.lícules en algun carrer amb baixada, o mentre toca la cobla, i tots els sardanistes seguint el cadafal ballant carrer avall (molta imaginació avui). Algun dia s'hauria de fer un reconeixement (unes quantes Creus de Sant Jordi, potser?) als enginyers que projecten tots aquests escenaris tan "personalitzats".

2 comentaris:

Anònim ha dit...

L'escena de la cobla tocant dalt de l'escenari desplaçant-se carrer avall és boníssima, digna d'una pel.lícula de cinema mut, la llàstima és que pugui esdevindre real.

Anònim ha dit...

Aquest escenari no té desperdici. És "molt molt bo"