Feia temps que la família sencera (de dos) estava perseguint aquest esdeveniment.
A casa considerem que ja estem bé sols, però que la tradició, la història i la naturalesa mateixa demanen que aquest cercle obert que constitueix, en primer moment, la parella, s'ha d'anar tancant, no de cop, no de qualsevol manera, ni a empentes ni a cops de geni, sinó amb mesura i cura (m'ha sortit una rima consonant).
I el lloc destinat a aquest nou "personatge" no podia ser un altre que el balcó, peça fonamental de l'habitatge i de la seva projecció a la societat mateixa. Maleïda sigui l'hora que la malanomenada modernitat arquitectònica i/o urbanística va posar fre a la presència dels balcons.
Jo ja n'he fet difussió del que es pot veure des del balcó de casa, i no serà pas avui que no en faci una mica més, però ara, cada vegada que surti a immortalitzar una imatge d'una escala des d'allà, compartiré el moment amb el nostre pluviòmetre (del llatí pluvia i del grec metros).
Podeu veure aquí al costat el resultat del seu primer treball com a membre (entenent per membre....) de casa nostra, la seva primera aportació al pòsit familiar. La matinada del diumenge va mesurar el seu primer litre de pluja.
Llarga vida al nostre pluviòmetre!
5 comentaris:
Que sigui per molts anys, mestre!
A casa també en tenim un de pluviòmetre des de fa anys (gentilesa d'Ibercaja - Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Zaragoza, Aragón y Rioja), sujuru! El gestiona el meu pare, però jo tinc accés als datos i us puc avançar que dels darrers 15 anys l'any més sec al terrat de casa dels meus pares ha estat el 2007.
Caramb, dia gran! L'enhorabona! Cambiarà l'orientació del blog?. Escales per litres d'aigua? O no se la vol jugar, mestre Vilapou. Veient com tenim els nivells de l'aigua...
Zinc, ara m'heu temptat a començar unes estadístiques. Uf, quina feinada...
Dessmond, si un cas aniré per allò segur. Ara que domino un pèl les escales...Però alguna referència a la pluviometria segur que caurà (quan es deixi).
Llarga vida al seu pluviòmetre!
I és que ara si que m'ha tocat la fibra: jo també en tenia un, de pluviòmetre. No tenia "padagrí", com el d'en Zinc, però fèia la seva feina. I a casa els meus pares es va quedar.
Com que la meteorologia sempre m'ha llamat, pretenc inútilment que la meva dona s'estiri un dia i em regali una estació meteorològica d'aquestes modernes, que et diu els datos en pantalla de LCD. Encara que sigui amb els punts de la visa. Però re, noi, que no hi ha manera.
Disfruti'l, mestre, vostè que pot.
Karbeis, aquestes estacions van molt bé. Sempre saps la temperatura de dintre de casa...
Publica un comentari a l'entrada