15.2.08

Jo no seria un bon crític

Sempre he pensar que tots, o millor dit, la majoria de tots aquests que fan de crítics d'alguna cosa o que participen a les tertúlies com a savis, el que ténen és força cara. I això ho dic sense ànim d'ofendre. Em refereixo a que aquesta gent el que fan, senzillament, és deixar anar el que pensen, sense embuts ni miraments. I com que ho diuen convençuts i decidits, doncs "cola" (tinguin raó o no en tinguin).
Jo, això no ho sabria fer. I no perquè no em vegi capacitat o perquè no tingui criteri, no, sinó perquè abans de començar ja estaria demanat perdó i excuses al "criticat".
En el món de la música no és que ens coneguem tots, al contrari, hi ha músics i entesos que surten de sota les pedres, sobre tot dels segons... I per això a mi em costaria fer una crítica pública seriosa i coherent.
Perquè, per exemple, si tu vas a veure un concert que s'anomena Jazz-cafè, o concert-vermut o dinar-musicat, no pots pretendre que hi hagi un silenci sepulcral, ni que el cambrer, que està treballant, agafi els gots amb cotó fluix. Però potser estàs acostumat a anar al Palau, o al Liceu, és clar. I tu, músic, tres quartos del mateix. I més si jugues amb el públic "comprat"!
Això sí, després els animaràs a picar de mans i dir ole, ole, oleoleole, mentres et tornes a queixar que les condicions acústiques (en un bar) no són les idònies i pateixes molt.
I si, com ja deia abans, el públic ve predisposat a dir que allò és la hòstia, i que la multiculturalitat i el blablabla, doncs encara més, tot atrevint-se (o pavonejant-se) a dir que quin alcalde més collonut perquè treu les banderes del balcó i que se jodan todos.
Suposo que el problema és que vaig arribar tard i em vaig haver de quedar dret. I que tots aquells "axorits", que són incapaços d'acostar-se a escoltar bon Jazz (que allò d'ahir també ho era, i del bo) si no hi poden posar cullerada ètnico-progre, el que són és una colla de pesats, per xerraires i per llençar-te el fum a sobre...
El que realment havia d'haver fet jo és comprar el CD (que segur que cap d'aquells el va comprar), disfrutar al menjador de casa amb la música al meu volum i, després fer una crítica seriosa.
Jo, si ahir hagués sigut el crític d'un diari, hagués deixat el concert, els músics i el públic....a parir.
Publica un comentari a l'entrada