3.2.08

Catosfera 2.2 del 2 del 2

(*)
El cap de setmana passat es van celebrar a Granollers les 1eres. Jornades de la Catosfera. Vaig seguir amb un cert interès el desenvolupament d'aquells actes, encara que des de certa distància, ja que vaig saber notar de bon principi que aquell esdeveniment estava dedicat a les grans patums blogueres i que allà al mig no s'hi podia pas presentar algú explicant que ell es dedicava a posar escales als seus posts.
Tot i això, aquest dissabte, un servidor i la Sra. Vilapou ens vam dirigir a Granollers per veure què hi havia quedat surant a l'ambient i si en trèiem algun profit de respirar el mateix oxígen que havien respirat aquelles personalitats.
Vam arribar a les 9 del vespre i després de fer un petit tomb pel centre ens vam dirigir cap el Casino, institució bàsica per palpar l'estat de la cultura i el saber popular. Tot prenent una cerveseta i una cocacola de llauna vaig veure una fesomia que s'aturava davant de la porta. No sé per què però aquell nas (amb perdó) em va recordar un post que havia llegit feia temps. No em vaig poder estar de preguntar:
-Zinc...Piritione?
-Mestre?
Semblava impossible però era realitat. M'acabava de trobar amb un blocaire "dels altres", però de referència. Vam començar a xerrar pels descosits...
El Casino té un pati d'entrada força gran. I, de cop, allà al mig vam distingir una parella parlant per telèfon. Per la manera que ell movia els braços, els crits i les referències polítiques a no sé quin taxista que deixava anar no podia ser ningú més:
-Karbeis?
-Mestre?
Quin èxtasi, quines abraçades, tots tres. Què dic tres? Tot de cop ens vam adonar que érem quatre. Quatre?
-No sereu el Perdedor?
-Mestre?
Làgrimes als ulls. Us ho ben juro...
Vam tornar a seure a la taula, bé, a les cadires...
La Sra. Vilapou però, em va mirar de reüll. No per res, però sé que a ella li agraden les reunions més "compensades". Quatre blocaires masculins i cap dona?
Va ser pensat, dit i fet. La porta es va obrir de bat a bat i una noia mona, mona, però mona de veritat, va entrar al local amb un encant i una conjunció impecable en tots els detalls visibles(cosa que feia suposar que tot allò que no estava a la vista devia seguir el mateix patró).
-Anna Tarambana?
-Mestre?
Sense temps de fer les presentacions, com si fos un festival, s'obria una altra porta.
-La Marlene, la veïna de l'Àrtic?
-Mestre?
Vam fugir tots plegats abans que allò es convertís en un akelarre blocaire en una nit de Carnestoltes. Necessitàvem sopar. Un lloc que fos bo, excel·lent, agradable, tranquil..., que fos chévere, per exemple. I el vam trobar. I just a la porta, un homenot alt i ben plantat semblava que ens esperava.
-L'Antoni de Sant Pol?
-Mestre?
No tinc paraules, ni puc composar frases d'aquelles amb "sujeto-verbo-y-predicado", que reflexin una mínima part del que va representar la nit del dissabte. Em sembla que vam parlar de tot, fos terrenal o diví, i, al mateix temps, que ens vam descuidar de parlar d'aquelles 50.000 coses que sempre penses que comentaràs el dia que et trobis amb algú que tens ganes de conèixer.
La frase de comiat era obligada:
-Això s'ha de repetir!

---------------------------
(*)L'administració d'aquest blog adverteix que qualsevol semblança amb algun fet real és pura coincidència...o no.

19 comentaris:

perdedor ha dit...

Vull un rellotge d'aquests marcant el compte enrere fins a la propera!!!

Perquè això s'ha de repetir...

Karbeis ha dit...

Quina solvència de post, si senyor. Digne d'un mestre. No podia ser d'altra manera :P

Anna Tarambana ha dit...

Quin tros de post! Oi, tant que s'ha de repetir! :)

nocal ha dit...

Ara ho entenc millor!!! és que al bloq del Perdedor, la perduda era jo... bé, no us conec a cap, però heu sortit molt afavorits/des a la foto!!! jajaja!!! encara sou un misteri per a molts/es de nosaltres!!!

vilapou ha dit...

Perdedor, rellotges rai! El problema serà ajustar l'hora....Però això s'ha de repetir.
Gràcies, Karbeis, només un retrat de la realitat :-S
Srta. Tarambana, s'hauria de fer una ruta per comarques.
Nocal, dissabte a la nit, Carnaval, massa coincidències... Però la foto és real, real.

Zincpiritione ha dit...

Set personatges a la recerca de peuets! De qui són cadascun d'ells? Fem una porra? :P

Mestre, no tan sols s'ha de repetir, sinó que es repetirà, hombre ya, perquè van quedar més coses per dir que no pas se'n van dir!

bluf... ha dit...

uala quina enveja! a la propera vull venir! si es pot...

vilapou ha dit...

Un peu, dos peus, tres peus...
Segur Zinc que es repetirà. Encara no us vaig preguntar els detalls de....
I tant que es podrà bluf..., però és que tot va ser un cúmul de casualitats...

perdedor ha dit...

Per cert, ja em direu si no és cosa del diable. Sopem, prenem algu, sortim i... ens trobem un enfustissat totalment buit excepte per una escala, majestuosa ella, dalt l'escenari. Jo, si m'ho expliquen abans no m'ho crec...

Antoni ha dit...

Casualitats, casualitats, creieu en les casualitats?


S'ha de repetiiiiir!!!

vilapou ha dit...

Ja, ja, ja! Sap què passa, Perdedor? Hi ha escales per tot arreu, però moltes, moltes. I ningú s'hi fixa. Bé, ara cada vegada més gent s'hi fixa...
Antoni, res de casualitats. I pel camí de pujar i baixar, vam trobar un altre enfustissat amb escala (que jo vaig retratar) i una escala d'emergència, a part de les de les cases. Goita, si n'hi han!
Això s'ha de repetir!

karbeis ha dit...

El Zinc, el puta, diu que "van quedar coses per dir"!!!!! Jajajajaja, collons!!!! A tu totes!!!!! ;P

vilapou ha dit...

Karbeis, pppffffgrrrggsssssggggggg!!!! Que se m'escapa el riure!!! En Zinc, el puta!!!

vilapou ha dit...

Ah! Al final he lograt que es pugui "clicar" a sobre la imatge per veure els peuets de més a la vora.
Comença la porra!!!

El puta ha dit...

Jajajajajaja! Gosaria dir sense por d'equivocar-me que qui ha escrit això de "van quedar coses per dir" ho ha fet amb tota la intenció... :P

... però és que cony! a mi no m'han vingut a buscar mai els mossos a casa, ni milito a cap puestu que donin carnets de colorins, ni faig discursos davant de multituds exaltades, ni preparo pollos d'aquells que se'n parlaran, ni re per l'estil! :P

Al vostre costat, jo sóc un simple aprenent ;D

la Marlene ha dit...

Encantada!

(Ai, el teu avi, encara hi penso! Jo voltant per calella buscant alguna pista de Galeano i la tenies tu!)

vilapou ha dit...

Ei puta (com aquell qui diu punyetero, eh?) Em sembla que sí que van quedar moltes coses per dir...i no apretem més.
Marlene, va ser tot un honor. I encara miraré la llibreria familiar no fos que hi hagués algun record.

El veí de dalt ha dit...

Això sí que era una reunió blocaire d'alçada, 2.7!

vilapou ha dit...

Vei, doncs tot va ser casualitat, eh? No estava pas preparat. ;-)