Allà al meu (petit) país, en una zona entre Pilella de Mar i Caneda de la Costa, fan la rua de Carnaval el dissabte després del que marca la llei. Resulta que per allà se'n feia un fa anys amb força èxit, i que es va morir de tal, i
després d'uns anys de sequera van decidir els dos municipis mancomunar-se per lloar el Carnestoltes, però una setmana després, i així poder reunir més colles. Una bona pensada (quina paraula més lletja), que diria aquell.Per això vam decidir que a mitja tarda sortiríem a fer uns recados (recados sense cistell, ja te'ls pots posar al clatell), després aniríem a veure la Rua i, mentres sopàvem a casa, veuríem el Barça. Tot pur entreteniment...
De la primera part, la dels recados, en vaig quedar prou content, i de les altres dues també, que l'originalitat humana té uns límits. Hi va haver moments de tot, de diversió, d'aburriment, d'inventiva, de màgia, de vulgaritat. De les dues em vaig perdre el principi i em va semblar que el final tardava massa en arribar. Hi havia participants que es notaven concentrats en el tema i d'altres que, per mi, només pensaven en la festa i el got llarg. Cabells llargs, curts, diademes, pells blanques, brunes, negres, cops de geni, criaturades, salts esperpèntics i coreografies passades d'època...
I, al final, no sé ben bé si vaig quedar massa content amb cap de les dues coses. Jo em vaig notar un cert regust de boca que no tinc clar, potser m'aclariré aquesta tarda, de què era.
Sí que ha arribat la Quaresma, sí!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada