18.2.08

Hem tornat bé

Ja he comentat alguna altra vegada que un parell de cops l'any intentem fer una sortida, de cap de setmana com a mínim, en una casa d'aquelles que anomenen de turisme rural. En tenim ja una de quasi fixa però, si no, també anem fent nous descobriments.
La veritat és que el que ens interessa és passar aquests dos o tres dies ben tranquils, fer uns bons àpats, unes bones sobretaules ben discutides, algunes partides de parxís o rumicub, ballar (amb perdó) una miqueta i escoltar música (de fons) i fer alguna visita cultural que cada vegada és més puntual.
La d'aquests dies no s'ha sortit gaire de la línia habitual i, per tant, no m'extendré en detalls que podríen resultar repetitius als lectors habituals. Sí, però, que deixaré uns quants punts que mereixeran un tracte en posteriors escrits:
*Una frase: "S'ha de menjar amb intel·ligència"
*Una altra frase: "Los tigres no se inclinan ante las hienas"
*Un tema: La colla dels "pijos"
*Una deducció: Tots som parents d'en Ventura Pons...
L'escala que deixo la vam trobar el dissabte. És d'accés, o d'entrada-sortida, o de pujada-baixada a una plaça. El que logra és un efecte visual que et fa perdre una mica l'horitzontalitat. No saps si el terra de la plaça és plar o ho són les escales... I, si més no, és el que semblava a mitja tarda...
I, ara...? Ara, l'única cosa que puc fer, i amb urgència, és repassar els diaris i l'actualitat mundial fins a trobar uns quants motius per iniciar una vaga de fam. Si no és deixant de menjar un piló de dies, això de la meva "línia" no acabarà pas bé.
Publica un comentari a l'entrada