6.2.08

15 anys d'il·lusió

Fa uns anys, al noranta-i-tants, es va editar un CD anomenat "15 anys d'il·lusió". Avui l'he recordat i no només perquè sigui de sardanes, que ho és, ni perquè estigui força bé, que ho està, encara que segurament ja no es pot trobar enlloc (ni als emules ni als cortinglesos).
M'ha vingut al cap per aquest títol tan explícit: 15 anys d'il·lusió.
Avui, o ahir perquè això ho estic escrivint a cavall dels dos dies, és dimecres de cendra, la fi del Carnestoltes i el darrer dia de la temporada pels músics. Amb el Carnaval s'acaba el nostre "any fiscal" (vinga fer rodolins!).
Jo, ja ho tinc clar que després del 15 ve el 16, alguna cosa em va quedar dels estudis (soc de ciències), i que la il·lusió no s'ha de perdre perquè s'acabi una etapa, una més, i en comenci una altra, encara que de principi sigui incerta.
No crec que existeixi cap altre CD, encara que no sigui de sardanes, que es digui "23 anys d'il·lusió" o 44 0 18. Però sí que crec en la il·lusió, en les ganes de fer i desfer, en el desig de veure el futur cada vegada més arrodonit.
Del pas dels anys (15 = 8 + 1 + 6) en queden records bons i no tan bons, moments agradables i moments aspres, imatges acolorides i pintures grises, però la suma de les parts fa un tot que, en aquest cas, sempre augmenta, no disminueix.
Demà, o avui, o ahir, comença el setzè any, un altre setzè any, que la vida n'està plena de setzes...


Publica un comentari a l'entrada