No cal que digui que la meva reacció va ser ràpida i contundent:
-I una po... como una o...!
(Demano, des d'aquí, excuses als presents en aquella taula)
Però és que, com es pot dir una frase d'aquesta mena quan estàs passant un cap de setmana d'esbarjo i desintoxicació laboral?
El menjar ja és una expressió de la intel·ligència humana, de la humana i de l'animal.
Tot hom (i remarco el tot i el hom) té una necessitat visceral de menjar i, per tant, el que no pot fer mai és avortar-la, retallar-la, cohibir-la.
Ja és clar que davant de determinades situacions socials i en determinats moments de la setmana (de dilluns a dijous, si fa o no fa) un, un hom que dèiem, pot coartar fins a cert punt els seus instints, però tenint clar que el que està fent és contra-natura. Que la naturalesa ja és prou sàvia!
Quin sentit tindria passar tres dies menjant verdura i amanides de cara a passar un cap de setmana de vacances? Algú ho veu lògic?
Amics, companys, coneguts i saludats, feu-me cas. Foragiteu frases com aquesta del vostre llenguatge habitual. Sigueu naturals. Si el cos vol menjar, que mengi. Si la vista us enganya i us fa demanar un plat saborós que feina tindreu en acabar... doncs un dia és un dia!
Disfruteu! Gaudiu de la nostra gastronomia nostrada!
I, a més, què pot superar el plaer que dóna veure la balança com, de dilluns a dimarts, us fa perdre 2 quilos? I superar els tres quilos sense cap esforç! Només tornant a la "crua" realitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada