Ahir va ser el primer dia d'aquell any setze del que parlava.
És per anar tancant el tema...
I desseguida me'n vaig adonar que, de fet, a partir d'haver complert 15 anys, cada dia comença un any que fa setze, respecte a algun altre.
Podria acabar ja aquí la conclusió perquè de fet, és això. No s'ha acabat res, només s'ha tancat una etapa concreta. I cada dia s'engega un nou cicle.
Dues coses per acabar. La primera és que no m'ha sigut fàcil trobar una escala de 16 esglaons. En trobava de qualsevol quantitat, però no de setze....Al final sí.
I l'altra és que per acabar el dia vaig gaudir de la primera sessió del 9è Cafè Jazz a Calella, una gran obra de Juan Carlos Narzekian, amb els De Diego Brothers (Víctor de Diego, Juan de Diego, Caspar St. Charles, Albert Boquera i Jules Bikoko). Uns monstres!
3 comentaris:
senyor Vilapou, se li ha otorgat un prèmit, passi'l a recollir per can mitjons :D
Mestre, li desitjo de tot cor que aquest 16è any el comenci amb un bon premi a la rifa de la 6/49!
Gràcies, erakkia, no m'ho mereixo pas.
Karbeis, no sap pas la il·lusió que m'hagués fet, però em sembla que he(m) de seguir invertint.
Publica un comentari a l'entrada