5.2.08

El primer litre

El proppassat cap de setmana la llar dels Vilapou es va veure alegrada amb l'arribada d'un nou membre (entenent per membre "la part o el constituent d'un tot o d'una cosa organitzada").
Feia temps que la família sencera (de dos) estava perseguint aquest esdeveniment.
A casa considerem que ja estem bé sols, però que la tradició, la història i la naturalesa mateixa demanen que aquest cercle obert que constitueix, en primer moment, la parella, s'ha d'anar tancant, no de cop, no de qualsevol manera, ni a empentes ni a cops de geni, sinó amb mesura i cura (m'ha sortit una rima consonant).
I el lloc destinat a aquest nou "personatge" no podia ser un altre que el balcó, peça fonamental de l'habitatge i de la seva projecció a la societat mateixa. Maleïda sigui l'hora que la malanomenada modernitat arquitectònica i/o urbanística va posar fre a la presència dels balcons.
Jo ja n'he fet difussió del que es pot veure des del balcó de casa, i no serà pas avui que no en faci una mica més, però ara, cada vegada que surti a immortalitzar una imatge d'una escala des d'allà, compartiré el moment amb el nostre pluviòmetre (del llatí pluvia i del grec metros).
Podeu veure aquí al costat el resultat del seu primer treball com a membre (entenent per membre....) de casa nostra, la seva primera aportació al pòsit familiar. La matinada del diumenge va mesurar el seu primer litre de pluja.
Llarga vida al nostre pluviòmetre!
Publica un comentari a l'entrada