31.10.07

Retorn a Vilapou (III)

En aquest viatge toca ara acostar-se una mica a la natura. El paratge natural de Vilapou és una zona situada a la vora d'un riu, el Llobregat que, malgrat tot, també és un riu.
Quan arribem allà podem gaudir dels dos "extrems". Si ens situem de manera adient, ens quedarà, a l'esquerra, la indùstria, el malanomenat progrés, i, a la dreta, la vegetació, aquella natura de la que parlàvem.
Tot amb les seves acotacions, és clar, que ni aquí hi ha un polígon d'aquells de tres parells de dellonsis, ni el Llobregat és l'Amazones. Les imatges valen més que aquestes lletres...
No voldria ara ser repetitiu explicant una altra vegada el mateix que l'any passat, i, per tant, només em quedo amb el fet d'haver-nos creuat allà al mig amb una noia que corria, fent esport, és clar.
I això em va fer adonar que encara estávem en un espai prou digne. Les fàbriques no se'ns estan menjant la terra (de moment) i els pescadors encara poden anar a fer els seus concursos.
Qui no es conforma és perquè no vol...

2 comentaris:

perdedor ha dit...

Hi ha molts "llobregats", Mestre. Un dia has de venir a la Vila del Pingüí, i et mostraré un racó de Llobregat que val el que no es pot pagar, ja ho veuràs (i hi trobarem alguna escala, em penso).

vilapou ha dit...

Segur, Perdedor, segur. Que aquest petit país nostre té tants racons interessants, que no ens els acabarem mai.
Imagina't els del Canadà, país que algun dia, no sé en quina vida, he de visitar...