M'explicava l'autor d'aquesta foto d'avui, que no hi ha manera d'entendre les càmeres modernes, és a dir, les digitals. Diguin el que diguin, llegeixis el que llegeixis i les vegades que vulguis, al final, en qualsevol moment, ella farà el que voldrà.
I sempre acostuma a passar quan tens preparada una imatge que t'interessa, que no es tornarà a repetir, o tens pressa, o s'acaba la bateria, o no vols que et vegi ningú, o ves a saber què, que les possibilitats són infinites.
I els resultats només els percebràs quan arribis a casa, quan l'ordinador et deixi...
Aquella fotografia, aquells colors, s'hauran convertit en uns altres, s'hauran enfosquit, perquè el flaix (el flash de tota la vida) s'ha engegat sense que tu li hagis dit res.
Si eren les dotze del migdia, si el sol estava ben situat, si fins i tot tu estaves ben situat, per primera vegada des que vas llegir aquell llibret tan interessant, per què c... s'ha disparat el flaix (flash)?
----------
La veritat és que quan jo he mirat la foto, la cosa no m'ha semblat tan greu, però segur que si li dic és capaç de venir a casa a borrar-la del "meu" ordinador.
2 comentaris:
Sempre ens queda l'amic Photoshop...
Ui, ui, ui, que complicaaaat!
Publica un comentari a l'entrada