19.10.07

La Fira de Bratwurst

Durant aquest mes d'octubre s'han barrejat i sobreposat dos esdeveniments importantíssims per a la nostra cultura, la catalana, és clar.
L'un, de durada més curta, cinc dies a tot estirar és la Fira de Frankfurt, i l'altre, fins a 3 setmanes, seria la Fira del Bratwurst , dita d'una manera més oficial la Oktoberfest o, perquè ens entenguem tots, la Fira de la Cervesa que se celebra a Calella des de fa 20 anys.
De les dues fires se'n podria parlar llarg i ample, a favor i en contra, és clar, encara que per aquestes coses, els resums, els balanços i les valoracions, ja hi ha els seus especialistes.
Jo em quedo amb la part musical, que és de la que intento entendre-hi una mica. A Frankfurt vam poder veure aquella presentació inaugural amb un poupurri més o menys encertat de músiques i cites literàries. A mi em va provocar la típica contradicció entre la primera impressió, que vindria a ser la que magistralment reflexa en Toni Ibàñez al seu blog i la contrària, d'aprovació total, que mai sé si és que la faig per correcció "política" o perquè m'ho crec. Igualment amb les paraules d'en Quim Monzó, que ja hi ha qui li dóna el Nobel i l'any que ve, quan no li donguin, ja el defenestrarem vilment...
A Bratwurst però, tot és diferent. Bandes, bandes i bandes, i grups amb més o menys encert rítmic, però que donen ambient a la festa pseudo-gastronòmico-cultural. I molta gent, d'aquí, de fora, autòctons i indígenes, tots amb ganes de menjar salsitxes, bratwursts, pastissos de poma amb nata, i beure, això sí, beure cervesa a litres i licors "digestius" a glopades indigestes.
I tot com a comunió d'interessos turístics i crematístics, ben amanits amb aquell bonic discurs de l'intercanvi de cultures.
Bon profit per Frankfurt i per Bratwurst
Publica un comentari a l'entrada