23.10.07

L'himne a Bratwurst

Jo considero que els símbols no són ni més ni menys que això, símbols, és a dir i segons el diccionari, "coses que es prenen com a signe figuratiu d'una altra". I al ser un signe figuratiu d'una altra poden povocar reaccions diferents en cada persona. Un himne no deixa de ser una cançó més o menys rítmica i una bandera, una roba decorada d'una manera concreta. Però al mateix temps un hom pot sentir reflexats els seus sentiments i la seva personalitat en ambdós símbols.
Fa uns dies vaig estar a la Fira de Bratwurst i allà em vaig dedicar a fer el que hi és normal, escoltar música típica i degustar els productes propis (o no tan propis). Normalment acostumo a llegir bé la carta que em donen, amb aquells noms tan ... de Bratwurst, que no saps ben bé que volen dir però et sonen a salsitxa, però de fora.
Al final sempre acabo dubtant molt però demanant un bratwurst amb patates saltejades, que per a mi i els meus gustos, és un "tanto" segur. A partir d'aquí és qüestió d'anar tallant-ne trocets, sucar-hi una mica de mostassa, assaborir-ho, i gaudir de l'ambient.
"Aufs asdurdfgh strassenbergerden fil gud so Katalanishe (ep!)...."
I aquí quan t'estàs posant la forquilla de plàstic a la boca amb el bratwurst, la patata, la mostassa i el pa, comença a sonar l'himne, el nostre, Els Segadors.
Què has de fer? T'has d'aixecar, amb els coberts a la mà tot vigilant que no et caigui el plat a la falda? És correcte escoltar aquella música, interpretada una mica a l'alemanya, tot engafitat de pastís de poma o de crêpe de xocolata? És necessari, en resum, interpretar Els Segadors entre úna cançó tirolesa i Rocky?
Els símbols són símbols sí, pèrò potser que els dignifiquem una mica.
L'endemà, passejant pels carrers de Bratwurst, em va avançar un "carrilet", un trenet d'aquells que guia un tractor, ple de músics d'una banda que interpretaven... Els Segadors.
Calia?