13.10.07

De toros i estanqueres

Ahir divendres era festa, una d'aquelles que s'agraeixen enmig del calendari, tot esperant Nadal. I era un dia amb diversos significats, en els que ara no penso entrar, però el darrer dels quals és el d'anomemenar-lo "fiesta nacional", quan jo em pensava que la "fiesta nacional" eren els toros. Coses de la política i ridiculeses per l'estil...
El cas és que el dijous a la nit vaig rebre un parell de missatges que m'incitaven a penjar la senyera al balcó, tot "tergiversant" unes declaracions del Sr. Rajoy, i el cas també, és que el divendres jo havia d'anar a tocar sardanes, no en cap butifarrada ni en cap protesta nacionalista (amb perdó). Voldria aclarir que els col.lectius i partits que fan aquestes butifarrades i arrossades populars tan reivindicatives no les acaben mai amb sardanes. Curiós. Si un partit polític et lloga per a una audició, téns un 94% de probabilitats d'endevinar que és C. i/o U. Curiós.
Doncs el matí del divendres vaig dedicar-me a fer un estudi, gens exhaustiu ni massa acurat, del que hi havia penjat als balcons que em vaig trobar en els 121 km. de trajecte que vaig fer.
La primera senyera, la de casa (triangle groc). Després dues més (una amb triangle blau). Des de l'enfustissat en podia divisar una (triangle blau). De tornada dues més (sense triangle). D'"estanqueres" no en vaig veure cap (segur que n'estava ple, segur). Però d'estenedors plens de roba , això sí, em vaig arribar a descomptar. Una jornada la mar de tranquila.
Només vaig tenir un petit sobresalt en el moment d'entrar en un bar per fer temps, i una cocacola. Tot just obrir la porta va sonar l'"himne nacional", estaven mirant el "desfile". Quin ensurt...
I l'escala? Doncs normal, com el dia.
Publica un comentari a l'entrada