Ahir al matí quan tornava d'acompanyar a la meva nebodeta al cole i anava cap a treballar, tenia a la ràdio del cotxe el programa d'en Bassas. Abans de començar la tertúlia del dia fan una mica de sumari del que donarà el programa. I em va frapar el reportatge que teníen preparat. Anava dels gitanos que viuen a Perpinyà i de la seva fidelitat a l'ús del català. No només això si no que potser són de llarg els que l'utilitzen més. No cal entrar en les dificultats que hi ha a la Catalunya Nord per la normalització no només lingüística si no nacional, "gràcies" al jacobinisme francès, per adonar-nos de l'exemple que ens donen.
I entre les poques coses que vaig sentir (només era la presentació del document), em va sobtar el que diessin "parlar paio" del francès i "parlar gitano" del català.Era d'aquí d'on venia que un avi li deia al seu nét: "Nen, parla en gitano!".
Si algú està interessat en sentir el reportatge sencer el pot buscar per aquí.
Avui he tingut una mica de dificultat en trobar una escala, ja que la buscava de Perpinyà i així, de sobte, hi ha dies que la sort no acompanya. Finalment he trobat aquesta. No estic segur que ho sigui de Perpinyà, però si més no, els protagonistes de la foto, hi van anar un dia.
5 comentaris:
Em plau molt de saber que la meva tieta no és l'única persona del món que utilitza el verb "frapar", ves quines coses em venen a plaure de bon matí.
Salut, mestre Vilapou!
Són d'aquelles paraules que quan les sents et "queden". Segur que a la seva tieta li devia passar el mateix. Doni-li records.
El reportatge va estar molt bé. Hi va sortir el Codonyan (al que admiro) dient que al seu pare no li sortia de dins parlar en català a les netes per culpa d'aquest jacobinisme.
Mestre Vilapou,
No he sentit el reportatge, però certament la cosa és tan dura com dieu. Els gitanos, gràcies a que són bastant impermeables (culturalment parlant) són els únics que fan anar el català pel nord.
Els gitanos que xerren en català, sigui a la Catalunya Nord o per aquí, ténen una modalitat preciosa. Preciosa.
Àirum, sí que sembla bona gent el Codonyan-tevetgès-pegpinyà.
Dessmond, en aquest cas hem d'agraïr aquest "tancament" cultural que ténen. Potser algun dia els necessitarem.
Publica un comentari a l'entrada