30.11.06

Menjar i menjar

Un dels dubtes existencials més importants que ens envaeixen a la gran majoria de mortals quan sortim de casa és si hem de controlar la quantitat de menjar que se'ns ofereix. Ja queda clar que habitualment aquesta menja no és gratuïta, al contrari, però encara que ho fos, sempre s'inicia o, millor dit, sempre hi ha algú que inicia un debat al voltant de la taula sobre el tema.
Particularment he de dir que sóc d'aquells que opina que quan se surt és per gaudir, i el menjar n'és una part important. Tot ve de quan Ell va dir que "guanyaríem el pa amb la suor" i, com que hem suat, ens hem guanyat el pa, la verdura, la vianda i tot allò que l'acompanya.
Si l'oferta que ens dóna un cuiner o un hostaler consisteix en sis, vuit o deu plats, mai a la vida, mai, s'ha de dir que no i, no només això, sinó que mai, però mai s'ha de guardar gana pel proper plat, per bo que sigui.
Ho considero una declaració de principis vital per la subsistència, la nostra i la de la cuina.
Les conseqüències de qualsevol "petit" excés en el menjar sempre, sempre, ténen solució (a més curt o més llarg termini).
Si alguna persona (per casualitat) no s'ha plantejat mai aquest dubte existencial, li recomano que visiti Can Mià, a Palol de Revardit, al Pla de l'Estany.
Ja m'ho direu!
Publica un comentari a l'entrada