4.11.06

Escales d'arreu (XVIII). Budapest

Quan som a una ciutat (o poble o lloc) travessada per un riu, tenim una necessitat vital de passar-hi pel damunt. No és només el fet d'anar a l'altre cantó a veure què hi ha, no, tenim la necessitat de "caminar-hi" per sobre com uns Jesusos qualsevols. Aquesta imatge de veure l'aigua per sota nostre ens dóna un sentiment de poder sobrenatural inexplicable.
En el cas de Budapest el riu és el Danubi. Ah! què dir del Danubi? Quins records ens porta?
No ens podem amagar del so que ens ha vingut al cap: El Danubi Blau, el vals.
Posem-nos en situació. Drets, ferms, amb la parella agafada de la mà i de la cintura (o de l'espatlla, depèn del cas), i, primer, busquem el ritme: un-dos-tres, un-dos-tres, però amb accent al primer temps. Tornem-hi: úndostres, úndostres, úndostres, i vinga, som-hi, sense parar, i ara voltant una mica més ràpid...
Expressament no poso cap enllaç al vals, fem servir la imaginació, i si és en parella millor.
Bé, el cas és que si des d'on érem de Budapest travessem el riu, podem arribar a un gran edifici, el Parlament. Casualment en aquests dies. El Parlament. En comencem a parlar del nostre, de Parlament?
Potser que ho deixem i ens tornem a concentrar en el vals.
(úndostres - úndostres - úndostres...)
Localització amb Google Earth.
Publica un comentari a l'entrada