El més humil

L'any 1979 hi va haver les primeres eleccions municipals de la renovada democràcia. Al meu poble, perdó, a la meva ciutat s'hi van presentar 7 candidatures. Amb un cens electoral de 7.746 persones i després de tants anys, no està malament. Entre aquestes candidatures n'hi havia una d'anomenada Acció Municipal Democràtica que crec recordar que tenia Estat Català al darrera.
El cas és que la llista en qüestió va treure 52 vots. Si feu un petit càlcul i tenint en compte que hi havia 17 regidors en joc més els reserves, no toca ni a 3 vots aportats per cada integrant de l'esmentada candidatura. En veritat he de dir que hi va haver un cert enrenou entre algunes persones que es van trobar incloses a la llista sense saber-ho i la cosa no va anar a més de pur miracle.
Recordo haver tornat a veure el cap de llista en algun acte polític, entre el públic, pocs anys després, i es presentava dient: "Sóc en V., el més humil dels alcaldables de Catalunya". L'expressió provocava, com a mínim, somriures entre els coneixedors de l'episodi anterior, i alguna rialla després de sentir el comentari que el bon senyor fes a continuació. Tot era una mica entranyablement trist.
Ahir, el Molt Honorable President Montilla, en l'acte de presa de possessió com a cap del Govern de Catalunya, es va presentar com "el més humil dels servidors del poble de Catalunya".
Espero que amb els anys la relació inconscient que he fet dels dos fets (redundància), es vagi esvaïnt d'una manera natural.
L'escala que porto avui és la més humil que he trobat, entre les que tinc, de Catalunya.