Aquest cap de setmana hem fet una d'aquelles sortides que fem amb "la colla" de tant en tant (un parell a l'any). El principi bàsic no ha variat massa, és a dir, una casa sencera per a nosaltres, un bon dinar de dissabte en algun restaurant interessant (ja en faré un post), carn a la brasa, embotit, bona verdura, esmorzars, sopars, bon beure, fer el tonto, discutir llargament des de "lo"
humà fins a "lo" diví, de "lo" moral fins a l'Iran (quina barreja), anar a veure algun paratge interessant i, malauradament (o no), no caminar gaire.
El dissabte vam estar al Parc de les Arts que hi ha a Cassà of the Jungle (que pertany al Gironès, ves per on). És una mostra d'art contemporani, d'escultura, magnífica, que està situada en un entorn natural imponent. Veure totes aquelles obres ubicades enmig d'un parc, d'un jardí amb el seu llac, els seus cignes, i tota una varietat d'aus, és un espectacle que recomano.
I a l'exterior, tot just arribar, una obra que a mi sí que em va impressionar: una escala.
Ni fet expressament.
humà fins a "lo" diví, de "lo" moral fins a l'Iran (quina barreja), anar a veure algun paratge interessant i, malauradament (o no), no caminar gaire.El dissabte vam estar al Parc de les Arts que hi ha a Cassà of the Jungle (que pertany al Gironès, ves per on). És una mostra d'art contemporani, d'escultura, magnífica, que està situada en un entorn natural imponent. Veure totes aquelles obres ubicades enmig d'un parc, d'un jardí amb el seu llac, els seus cignes, i tota una varietat d'aus, és un espectacle que recomano.
I a l'exterior, tot just arribar, una obra que a mi sí que em va impressionar: una escala.
Ni fet expressament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada