que s'acostava el post 200 del bloc Bon dia, i que ho podríem celebrar tots plegats.Aquest és un bloc que només pretén dir cada dia una cosa tan senzilla (o no) com BON DIA! d'una manera oberta.
Doncs això:
Bon dia!!!
L'escala que us deixo només té de particular que la vaig trobar un dia al matí, de bon matí, i que feia un dia maco perquè sí.
Era un dia d'aquells que et feia dir: Bon dia!
P.D.: Potser no són hores a les 9 de la nit de dir bon dia, però acabo d'arribar a casa de passar el cap de setmana i, avui per avui, no és tan fàcil connectar-te des d'un lloc tranquil de la geografia nostrada. Com més tranquil és el lloc, més difícil és connectar-te.
5 comentaris:
Amic i mestre, m'has fet recordar aquell sublim poema que em vas deixar a ca meva el dia que el Barça va guanyar la segona. Te'l reprodueixo:
I ara el vers del dia:
Avui pot ser un dia gran,
avui pot ser un gran dia,
avui pot ser un dia d'aquells que dius,
collons quin dia.
(També t'haig de dir que l'he recitat més d'un i de dos cops, des d'aquell dia)
Bon dia, amic Perdedor, tard, però bon dia!
Booooooooooooon dia! Amb molt de retard! :)
Molt bon dia Mestre. I ja que hi som, també molt boranit!
Annatarambana, Zinc, molt bon dia. És divertit dir tantes vegades bon dia quan està fosc.
Publica un comentari a l'entrada