Avui torno al cole. Bé, tampoc és ben bé això, però quasi. Diuen que un no ha de parar mai d'estudiar i/o de reciclar-se. Per tant, i encara que em pesi, que em pesa però ho necessito, aquest vespre, a tres quarts de nou (no a les 20,45 pm, uix!), em plantaré al davant del "profe" amb l'instrument (musical) a la mà.
Intentaré donar una bona impressió el primer dia. Com quan els pares aconsellaven els seus fills que anaven a la "mili": Tu, ni el primer ni l'últim, ni el més xerraire ni el més callat, que sàpiguen qui ets però que no t'assenyalin quan passes, discret, vaja.(Obro un parèntesi perquè acabo de buscar al diccionari la forma "vaja" que jo em pensava que no era correcta i resulta que sí, ves per on!).
Doncs el que deia, que intentaré treure'n profit d'aquest curs que començo avui. A veure si allà pel més de juny puc fer-me una bona autoavaluació.
Ui, quina escala més alta i més llarga! Ui, quina mandra!
4 comentaris:
Hòstia, aquestes escales són per arribar al cole ? Déu n´hi do. Mira, ja no cal que vagis al gimnàs.
El Mestre fa d'alumne, vaja. ;-)
Vagi bé, mestre! I fagi cas d'aquests consells de discreció, que el meu avi sempre m'explica que, per gilipolles (va fer un pas endavant quan van preguntar qui sabia escriure amb "pluma"), es va passar bona part de la mili escombrant...
Puc dir que de la primera classe me n'he sortit prou bé.
Publica un comentari a l'entrada