Pobre Plutó. Qui li ho havia de dir. Tants anys allà, i tants anys a la llista aquella de Mercuri, Venus, Terra.... i Plutó. Tot perquè al final el facin fora, i és que realment el tamany també importa. En descàrrec de la malapassada he de dir que potser és millor això que no pas tenir un planeta que es digui 2003UB313 que treuria encant a la llista recitada.Però per la mateixa regla de tres, potser algú dirà ara que aquesta imatge no és d'una escala, per petita. Hi ha algun organisme internacional qualificat per "desqualificar" la meva escaleta? Haurem de patir també per saber què fer servir per pujar a un escenari petit? O potser ja no seran escenaris ni enfustissats ni res, els petits? I posats a patir, s'ha de començar a preocupar l'intèrpret del flabiol i el tamborí? El faran fora de la Cobla, per tocar dos instruments petits?
Mira, per una vegada, el del contrabaix estarà tranquil. El tamany, importa.
4 comentaris:
I aquesta escala es pot amagar sota el banc, formant una "escala Matrioshka"?
Plutó... per mi sempre serà un planeta. Amb el que em va costar aprendre-me'ls de carrerilla, vindran ara quatre pentinadors de gats a tirar per terra tant d'esforç! Home!
En això de la "llista" teniu tota la raó. I, a més, li donava un final contundent. ...y Plutón!!! (ho sento, però la vaig aprendre així)
Aixxx... Jo també me'ls havia après de carrerilla, i a sobre Plutó em feia gràcia, tan petit allà al final, a una distància que no es podia quasi imaginar, però al cap i a la fi, hi era. I ara van i ens el trauen... Es quedarà vagant sol per l'univers llavors?
Plutón sempre serà el planeta més verbenero.
Publica un comentari a l'entrada