4.8.06

Bona nota

De tant en tant l'arribada dels músics (de cobla) al lloc de l'audició es veu acompanyada d'un suspir general. Suposo que, de lluny, es deu veure un grup d'onze o dotze persones ben uniformades, amb unes maletetes de formes diverses i originals, i un d'ells amb un objecte força més voluminós, que es planten al davant d'un escenari, enfustissat o cadafal, se'l miren i, tots a l'hora, fan com un saltironet acompassat que correspon a l'esmentat suspir.
És, senzillament, el resultat de fer un càlcul ràpid de la superfície de l'empostissat, dividir-la pel nombre de músics, i veure si allà hi cap el músic, la cadira, l'estoig i, al final, queda un petit espai per moure's una mica entre sardana i sardana.
Si aquell saltironet acompassat veieu alguna vegada que es torna en uns cops de cap a banda i banda (acompassats també) vol dir que el resultat de la divisió ha sigut una xifra molt, massa baixa.
Bé, però aquest no és el cas d'aquest escenari que em fan arribar els amics de la Colla Sardanista Rosa de Reus. Quin luxe! Aquí, la divisió que us deia, s'ha de fer amb calculadora. I l'escala, l'escala amb dues baranes! Aquests músics devien quedar emocionats per uns quants dies. No cal que ara ningú em vulgui treure la il.lusió dient-me que era un escenari preparat per fer-hi una altra cosa. M'és igual. Escenari aprofitat, però gran.
Voldria acabar el post d'avui dient que és Sant Joan Baptista Vianney. Té una biografia molt interessant. De com un home gens preparat i sense estudis arribarà a ser el més estimat i famós de l'època.

11 comentaris:

karbeis ha dit...

Caram, quin luxe: dues baranes! Llàstima que a no ser que el mestre Vilapou toqui un instrument apte per ser penjat a l'esquena, només en podrà aprofitar una!

Lo del tal baptista... on havia nascut? :D

vilapou ha dit...

El Sant va néixer en un lloc més al sud d'on després va anar a viure i treballar i on es va fer famós i estimat.

karbeis ha dit...

Mestre, llegint entre línies la interessant biogradia d'aquest home, no hi ha per on agafar-la.
Suposo que l'enllaç l'ha posat a mode de curiositat, oi?

vilapou ha dit...

Karbeis, cada dia m'agrada mirar quin sant és, i quan el nom té certa gràcia, doncs el colo aquí. De l'original i "desgraciada" vida d'aquest sant varó, m'ha fet gràcia això de ser dur pels estudis però arribar a ser el més estimat i conegut a l'època (OC?).

Dessmond ha dit...

No m'havia parat a pensar que a més de l'instrument calgui la calculadora per tocar sardanes...

Zincpiritione ha dit...

Ja ho veig: cartells enormes en blanc i negre arreu de Catalunya proclamant les virtuts d'un home gris:

Joan Baptista Vianney, PATRÓ de Catalunya.

Ara és l'hora dels negats


Uffffff....

joan cantalagrella ha dit...

de sants, l'unic que hauries de venerar, seria sant jacob, per allò que somniar una escala ( osti, quin acudit més dolent!! - no m'ho tinguis en compte).

vilapou ha dit...

Amic Cantalagrella, ho sento però no el "pillo".

joan cantalagrella ha dit...

Jacob va veure en smonis una escala, per la que pujaven i baixaven àngels. San Jacob és el teu sant, vilapou, no ho oblidis: d'haver-lo invocat a temps, no t'hauries fotut de cap!!

Per cert, en escales, tens un precursor blocaire:
http://usuarios.lycos.es/DOLLE/famcist14/famcist.htm

Anònim ha dit...

I parlant de sants, potser el patró d'aquest bloc hauria de ser SANT ALEIX, que va morir sota l'escala de la casa on l'havien acollit.

Sempre s'ha dit, "Sant Aleix sota l'escala"

Ció

vilapou ha dit...

Bé, Sant Jacob, Sant Aleix, ho aniré rumiant.