14.8.06

L'espigó

Un escenari al costat de grans pedres. Em fa pensar en aquells auditoris naturals que apareixen en racons de muntanyes o en pedreres fetes o, millor dit, desfetes per l'home. Però no, en aquest cas, les pedres són les d'un espigó, al costat, a tocar del mar. Espigons que protegeixen, espigons que s'endinsen al blau de l'aigua. I al fons algun pescador de canya, que qui sap si arribarà a treure alguna mabreta o només passarà l'estona. I alguna barca de mida petita, com l'espigó.
I, és clar, també trobarem fustes, papers, la civilització, ... tot esperant que al final, amb una mica de màgia, puguem gaudir d'una mica de música, qui sap de quin estil, qui sap si ens agradarà, qui sap...

2 comentaris:

Dessmond ha dit...

Als espigons hi ha generalment un cau de porqueria, com en pocs llocs. Un escenari com aquest, com a mínim maquillan el lamentable espectacle.

Anònim ha dit...

Ai, però vora el mar quan es gira la marinada, les partitures comencen a volar... Sort de les pinces d'estendre!