31.8.06

Les sabatetes

He de dir que quan vaig veure aquesta imatge a la realitat, el que em va fer més gràcia van ser les sabatetes, les "xancles". Per una vegada els ulls m'anaven al costat de l'escala, just als objectes que hi havia al costat.
Llàstima de no tenir una fotografia on s'ampliés el quadre de visió, però intentaré explicar-ho una mica. Tenim a l'esquerra un carrer i a la dreta el mar. Entre el carrer i el mar hi ha un desnivell d'uns 2 m. fins arribar a unes pedres d'aquelles que voregen un espigó. Aquestes pedres ocupen uns 5 m. fins arribar a l'aigua.
M'imaginaré l'escena. Som a mitjan agost, molta calor i és de bon matí. El nostre protagonista surt de casa seva preparat per anar a banyar, amb la seva tovallola, les seves xancles i la seva escala de 2 metres a l'espatlla, com cada dia. Quan arriba al seu lloc preferit, passa la tanca amb molt de compte i situa l'escala fins a les pedres que hi a baix, en línia recta a aquella que li serveix de trampolí i de solàrium al mateix temps. Com que el nostre home és previsor i segur, lliga l'escala perquè avui dia ja se sap... hi ha un turisme que no ens el mereixem. A continuació es treu les sabatetes de platja i les deixa ben posades al costat de la seva preuada escala, més que res perquè saltant d'una pedrota a l'altra no les perdés. Ja ho té tot a punt per començar el seu bany diari. Quina tranquilitat tindrà en aquella pedra tota seva. I així passarà les hores fins que, cansat, desferà el camí. Tornarà a saltar de pedra en pedra, descalç, amb els peus humits, es posarà les xancles, pujarà els 9 esglaons, deslligarà l'escala de la tanca que el separa del carrer, se la penjarà a l'espatlla i tornarà cap a casa. Un clàssic dia d'estiu.
Publica un comentari a l'entrada