Fa molts (massa?) dies que en Dessmond em va passar el"meme dels desitjos". Som-hi.
Les tres coses que faries si fossis milionari:
1. Comprar-me aquella masia de l'Empordà amb els seus no-sé-quants-milsmetresquadrats, els seus 3 cavalls i els seus masovers inclosos.
2. Ajudar a viure molt bé els del meu voltant, i he dit ajudar.
3. Dedicar-me a aprendre de música
Les tres coses que diries en veu alta si sabessis que ningú et recriminarà o contradirà:
1. Voleu parlar més baix i mirar qui teniu al voltant?
2. Sou una colla de creguts i no valeu una punyetera merda (jo ja sé a qui ho diria)
3. Feu-me cas que hi toco més del que sembla
Les tres coses que canviaries de la teva vida, de tu mateix:
1. La inseguretat personal
2. No haver acabat cap d'aquells estudis que vaig començar (però tampoc me'n penedeixo)
3. L'entorn (espai) del meu voltant, com que seria milionari
Les tres coses que canviaries del teu voltant:
1. Les enveges entre persones i/o pobles
2. Les mentalitats trepitja-caps i trepitja-persones
3. La concepció de l'urbanisme
Les tres coses que voldries que et passessin abans de morir:
1. Les 3 del primer paràgraf (no hi renuncio pas), com un pack
2. Tenir bona salut i estar ben acompanyat fins aquell dia
3. Tenir la seguretat de no haver de patir pel dia a dia
Evidentment he d'afegir-hi una escala. Com que la cosa parla de desitjos, de milions, de tot allò que voldríes fer i veure fet d'una manera "màgica", sense esforços, doncs em quedaré amb aquesta escala per emmarcar-la i tenir-la presidint el gran menjador de la masia. Més que res com a recordatori del que que hi ha un pas més enllà.
(A dia d'avui no crec que quedi ningú (dels meus coneguts) que no li hagin passat el meme, però si algú se'l vol apuntar, endavant!).
5 comentaris:
Jo li destijo que tots els desitjos se li facin realitat... Sap que no he fet aquest meme encara? Potser el faig i tot!
Moltes gràcies, i si ningú li ha passat (ho dubto), ja ho faig jo.
Veig que en el tema de la masia de l'Empordà hem coincidit més d'un i de dos!
Mestre, veig que la masia de l'empordà és una "il.lusió" recurrent. Jo em conformo amb menys. Amb una caseta de pedra al centre d'algun poblet empordanès faig. No obstant, miraria de comprar-la prop de la seva masia (així si em vinguéssin a veure els néts tindria on dur-los a córrer!)
És que això de la masia i dels cavalls ho tinc allà a dins, a dins,...
Publica un comentari a l'entrada