Sé que aquest és un post "fàcil". Parlar del final de les vacances és un tema massa recorrent, típic i tòpic, però real i dur com la vida mateixa (aquesta expressió no queda tan bé com "la vida misma").
No faré ni un resum ni un balanç. Només estic fent un "passe" mental de les imatges, bones, d'aquests dies. I com que és mental, me'l quedo per mi. Ja em perdonareu.
Només dir que el resum és bo i el balanç mooolt positiu.
Apa, ja he fet un resum i un balanç!
4 comentaris:
Osti tu! La foto és de l'Estartit. Uf quantes hores que m'hi he passat allà. Ai quins [mals] records em venen.
Clar que també en tinc de bons
Jo només et diré, mestre Vilapou, que m'he passat la festa major del meu poble criticant l'escala que pujava a l'escenari. Els meus amics ja estan farts de mi...
[o rei ferran], sí, i un dia d'aquests explicaré la clàssica visita a les Meddes amb "l'aventura del nautilus".
Amic Perdedor, els inicis dels apostolats són durs, però alguna cosa els quedarà al seu interior ;)
Publica un comentari a l'entrada