23.8.06

Home, mira...

La primera expressió que em va venir al cap (o a la boca) al veure la imatge va ser aquesta: Home, mira...
El problema és que a continuació se m'hi van amuntegar una quantitat bastant elevada de possibilitats de seguir la frase. La primera, i ja em comença a preocupar que sempre sigui la primera que em ve, va ser: ...podria ser pitjor!
Si tenim en compte l'amplada de l'escala, que els esglaons no són rectes, que són estrets, que no hi ha barana, que hi ha al costat unes pedres que millor no caure-hi al damunt, que tenim una canonada que no sé què hi fa aquí, que entre el primer i el segon nivell hi ha una separació que sembla un balconet, que el material no sembla de primera qualitat que diguem, que no veig clar com es deu arribar al peu de l'escaleta, que deu fer un sol que ni t'ho explico...
Si ho tenim en compte, tot això, doncs, home, mira...podria ser pitjor.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hi ha escales que no tenen despreci, i crec que aquesta n'és una... Jo que sempre recordaré com el meu professor parlava d'una escala de congrés (sobre una escala realment genial)... i pensar que hi ha trencacrismes com aquesta...

Salut!

Anònim ha dit...

Home, mestre Vilapou, no és pas de les pitjors que li he vist. Certament: podria ser pitjor! ;)

Anònim ha dit...

vols dir que no deu ser més fàcil enfilar-se per la paret del costat?