12.8.06

De menús

No voldria entrar en una nova dinàmica del blog a partir d'avui, tot començant a fer una ruta gastronòmica pels menús dels nostres restaurants, des del més "tirat" al més "sotisficat". Massa feina, la veritat, i massa temptacions d'anar-los provant.
Però per un moment sí que m'he fixat en aquest que us deixo. No entraré en els detalls de qualitat-preu, però sí en dues coses: la denominació i el component general. Em sobta molt, he de dir-ho, que s'anuncïi aquesta triple possibilitat: menú infantil, menú catalan, menú. Quin criteri es segueix per fer aquesta distinció? Quin públic en quedarà captivat i entrarà corrent al restaurant? Algú se sentirà marginat o ofès? Podran dinar junts els del "menú catalan" i els del "menú"?
I posats a fer més preguntes, per què el "catalan" porta paella i el "menú" i l'"infantil" pollastre?
I per què el "catalan" ha de pagar 2,45 € més que el "menú a seques"? Per la paella o pel nom?
Em fixo també que hi ha una cosa que uneix tot el menjador: el flan, fruta, helado. De crema catalana no en poden menjar els nens.
I si MENÚ porta accent, per que c... no en porta CATALAN?
Bé, acabaré amb una escala que representi també una mica l'absurd general que corre pel món. És, una vegada més, l'escala que no porta enlloc. O sí. Porta a la trompada directa. A menjar-te literalment aquesta "tela metàlica" que, això sí, et salva de que t'atropellin els cotxes.
Ah! però si te la menges, entra en el "menú catalan" o senzillament en el "menú"?
Publica un comentari a l'entrada