I avui, una vegada l'he rellegit, he estat a punt de fer un "copy-corta-pega-enganxa-paste" i engegar-ho tot.
Peró tu ho has vist?
No només n'hi ha un de músic que fa dressera i puja per una cadira, no, n'hi ha quatre, i fan cua i tot!
A l'extrem de l'escenari hi havia una escala, segons m'assegura el meu "enviat especial", però els meus col.legues músics no podíen caminar tant.
Després, si passen coses, si algú cau i pren mal, quina excusa tindrem?
8 comentaris:
Ai Mestre, vós vinga a reivindicar la seguretat i els seus col·legues li fan d'esquirols...ntchs!
Sort en tenen que el "Sindicat de Músics" és més una associació patronal que no un sindicat. Jejeje.
Home, jo ho entenc. Vindria a ser com el gos de Paulov que quan sentia passes ja feia salivera donant per descomptat que li portaven el dinar. Doncs igualment els músics, que quan veuen una cadira ja corren a enfilar-se donant per descomptat que no hi ha escala...
Buenu, jo ja m'he entès!
Puji, ja ho diuen que els processos d'"evangelització" són molt durs.
Ressalat, ai el Sindicat (mira, un rodolí). Un dia que estigui de "bon humor" ja em desfogaré parlant del Sindicat. El problema serà trobar una escala adequada que expressi el que en penso.
Zinc, no coneixia el gos d'en Paulov, però la cosa ja va per aquí, encara que hi ha músics que sembla que els agradi el "risc" directament i només fan que salivera.
Osti, Mestre, com he rigut amb això de mantenir l'anonimat dels "infractors"...
Pressumptes, amic perdedor, pressumptes infractors.
ostres.....aquí s´acaba tot !
Si els músics no creues, aquest blog ja no té raó de ser ;-)
Disculpi ojoporojo, però aquestes conductes de nens malcriats d'alguns músics (de cobla, principalment) cada dia em donen més forces per continuar la meva tasca d'"evangelització". He dit.
Zinc, he fet el meu treball de recerca (Viquipèdia) i ja estic al corrent del gos de Pavlov i la seva salivera.
Publica un comentari a l'entrada