Alguna vegada ja he comentat que jo sóc de Rollings, no de Stones, què hi farem. Però si he de ser sincer del tot, el que he de recordar és que jo havia dit que era de Beatles i no de Rollings. Però tampoc ve ara d'aquí la cosa.
El cas és que tocaria fer la crònica del concert d'ahir, però ho sento (i de veritat), però no hi vaig anar.
Volia esperar a parlar aquesta nit amb uns amics que sí que hi van anar, però ja veig a venir el que em diran...i jo ni hi vaig anar.
Per tant, millor parlar d'escales. En tinc!
La primera és de la graderia i amb el "macro" escenari al fons. Sembla un bloc de pisos.
I la segona és de l'escenari. Hi veig una passarel.la amb unes escales que pugen a cada costat. I allà al fons a la dreta, a sobre els caps de la gent, diria que també se'n veu una que baixa de l'escenari.
Tinc uns enviats especials que no me'ls mereixo.
1 comentari:
Uahaha!
Jo sí que hi era!!! I vaig gaudir de mala manera, va ser espectacular!! De l'emoció no vaig pensar en les escales, però certament van esforçar-se per saldar el deute!
Yo make a grown man cryyyyyy
Spread out the oil, the gasolineeee
I walk smooth, ride in a mean, mean machineeeeeee!
Start me uuuup!
Publica un comentari a l'entrada