17.6.07

No mireu l'escala!

La reflexió d'aquest diumenge va dirigida, principalment, als músics, encara que es pot fer extensible també a tots els tècnics i persones relacionades directament amb el món de l'escena, de l'escenari, vaja.
Tenim avui una imatge per a la reflexió. Una imatge que val més que mil paraules, que mil i que dues mil.
Fent una petita immersió en la història d'aquest (humil) blog (amb g), puc recordar, sense massa esforç, que he sigut insistent en la seguretat de les escales dels enfustissats, en primer lloc, però de totes en general.
Avui em trobo que he d'aconsellar als músics que quan pugin aquesta escala no mirin els esglaons, no mirin on trepitgen, no mirin si es poden agafar a la barana, i no només perquè no n'hi ha, si no perquè poden quedar estampats al senyal de trànsit que hi ha al bell mig del camí que ha de recórrer el seu cap per arribar a dalt.
I al mateix temps voldria incidir (paraula no massa maca i que em deixa indiferent), en el fet que el senyal (per què el senyal si "la senyal" sona més bé?) és de direcció prohibida.
S'està ja coaccionant d'entrada la feina del músic?
Amb quins ànims i amb quin esperit han de pujar aquests homes a treballar?
Començar una actuació sabent que t'cabes de "saltar" una prohibició no és la millor manera de motivar a cap artista. Quin art i quines vibracions ha de transmetre l'home (o la dona, és clar)?
Bé, penseu-hi, amics, aquest diumenge, encara que sigui una estona, encara que sigui just quan us canvieu per anar a la platja, o al moment de preparar el vermut, el gel, les patatetes, les escopinyes (els "berberetxos", carai), o en el moment d'iniciar la siesta.
Feu-ho (feuu), si us plau.
Germans, aneu-vos amb la pau que pugueu!
Publica un comentari a l'entrada