10.6.07

La p... antena

Hi ha vegades que penso si no té raó la gent (més) gran quan diu que abans, amb moltes menys comoditats i innovacions tecnològiques, es vivia millor. Amb un sol telèfon fix a casa i per a tota la família, per exemple, es podia subsistir perfectament, i la gent sortia més o menys igual, es desplaçava, treballava fora de casa, i tothom estava pràcticament igual de controlat.
La televisió és l'altre exemple paradigmàtic. Un canal i mig, i encara si el veies, aquell segon, el de "luacheefe".
Ara no. Ara, si tens una tele "encara" de les normals, veus com a mínim (1, 2, 3, 4, 5, 6, 33,...) 8 o 9 canals. Però això ja comença a ser antiquat. Un ha de tenir TDT, Digital, Ingenio, satèlit pagant o decodificador "tunejat" per veure-ho tot.
I aleshores resulta que el dia que es decideix la lliga, que juguen tots a l'hora, que podríes aprofitar per fer un zàpping elevat a la categoria suprema, que no arribaríes mai a veure cap gol en directe, o com a màxim els de l'Osasuna que, amb tot el respecte del món, avui m'importen un pebrot i mig, aleshores resulta que la p... antena parabòlica no funciona, que s'ha mogut, tu! Que aquests aparells són sensibles i la pluja i el vent (tot això amb la calor que fot) els afecten.
I al final et quedes mirant la tele on donen el Madrit, que maleïda la gràcia que em va fer veure'l guanyar, tot escoltant un Puyal histèric, que avisa dels gols mig minut abans que els facin.
Un autèntic desastre! Sobretot pel resultat final...
Això sí, dilluns vindrà "l'antenero" i amb un plis plas enfocarà la p... antena. Quina gràcia, veuré el Nàstic-Barça de la setmana que ve... i prou!
Abans que ningú s'avanci a dir-me que millor, que així no vaig veure el cataclisme en directe, els diré que jo tinc la meva teoria personal sobre la successió dels fets. Jo considero que un mateix fet, si no fos totalment en les mateixes condicions, no tindria per què haver passat exactament igual. I m'explico. Si jo hagués vist el Barça-Espaniol, per la tele, en directe, com que les condicions "universals i còsmiques" no haguessin sigut les mateixes, el resultat final no tindria per què haver sigut el mateix.
Aquí ho deixo dit.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Proposo que aquesta lliga la deixin deserta. No se la mereix ningú.

vilapou ha dit...

Hi va haver un moment que vaig veure clar que la Lliga era del Barça: una lliga tan absurda només es pot guanyar gràcies a un gol amb la mà.
Però em sembla que ni així...

Puji ha dit...

1. Em fot una ràbia tremenda sentir el Puyal, el Pou o elsborratxos del bar de baix, cantar el gol mig minut abans de veure'l per la puta TDT.

2. Aquesta reflexió final me la faig mots cops.

3. Voleu dir que tot plegat no és una serendípia?

vilapou ha dit...

Puji, una serendípia. Acabo de trobar l'explicació a moltes coses.