14.6.07

Un altre atemptat

No sé per què, però de tant en tant algú entra a aquest blog després de buscar a ca la Montse la frase "esports de risc". Resulta que entre els 10 primers llocs d'aquesta recerca hi trobem un post que vaig fer amb aquest títol.
El cas és que això del risc és una cosa intrínseca a la naturalesa humana. Uns s'arrisquen ben bé sense voler (com els músics) i altres ho fan expressament.
A primers d'anys ens arribava la (desgraciada) notícia que a l'amic Pau se li havia acudit pujar i baixar les escales de la Catedral de Girona. Després ens enteràvem que aquest esport (de risc) ja estava inventat de feia anys i, fins i tot, amb efectes publicitaris.
El cas és que avui ens arriba la notícia que a Roma en Pau té un competidor. A ell no li agrada cap Catedral en concret, prefereix les places, i més concretament la d'Espanya que té unes escales força imponents.
Això sí, sembla que es va equivocar al girar una cantonada. Quina vista, noi!
A veure si hauré d'anar també fins a Roma a vigilar el personal...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Saps què passa, que els que anem seguint el teu blog ens mirem les escales amb més carinyu i sabem que poden arribar a ser molt perilloses si no estan ben fetes o no segueixen els estàndards habituals. Aquests "atemtadors" d'escales segur que no passen per Can Vilapou.

vilapou ha dit...

Àirum, ja teniu raó ja. El que passa és que no imposo respecte ni faig por, però temps al temps.