9.6.07

Sant Efrem

No tornaré a començar el post,com altres vegades,dient que cada matí una de les primeres coses que faig és mirar el meu calendari de capçalera i bla, bla, bla...
Avui és Sant Efrem (què hi farem?) i la biografia que he llegit d'ell diu exactament:
"Sant Efrem, diaca i doctor, havia nascut a Nísibis el segle IV, de família cristiana. És un autèntic artista: poeta, cantor, músic...Composà molts himnes plens de sentit contemplatiu. Hom li aplica el títol de "cítara de l’Esperit Sant", per la seva inspiració. És el peta més gran de l’escola siríaca, fins i tot els seus sermons tenien una cadència musical.. Posà la seva cultura al servei de la contemplació".
D'aquesta explicació m'han atret moltes coses, potser cada frase i tot. En primer lloc el fet de ser poeta, cantor, músic i, fins i tot, compositor, és a dir artista (i per tant col.lega) fa que a partir d'avui em consideri un fidel seguidor d'aquest sant, perdó Sant. Tot això queda arrodonit encara més amb aquest sobrenom de cítara de l'Esperit Sant, que difícilment pot ser millorat.
En segon lloc, això de ser el peta més gran de l'escola siríaca és ja insuperable. Puc associar aquest nom de "peta" a moltes coses, encara que no acabi de trobar-li un significat massa exacte, però que un sant, perdó Sant, sigui considerat el peta més gran d'una escola de pensament em rendeix als seus peus.
Finalment, dir que els seus sermons tenien cadència musical, em porta en aquests moments a fer-me la gran pregunta, la del milió, la definitiva:
-Aquesta cadència, era picarda?
Publica un comentari a l'entrada