6.6.07

Cap a l'èxit

Mai m'hagués imaginat que aquest blog em podria portar a l'èxit, mai. I la veritat és que no m'hi ha portat. I amb això ja podria donar per acabat el post.
En el meu cas, vaig portant un cert desdoblament de personalitat, una certa esquizofrènia, entre el meu jo meu i el jo també meu, que fan que al davant de l'ordinador, els pensaments i els raonaments siguin els meus, per una part, però matitzats i modelats pels del meu altre jo.
Intentar pensar que d'aquí pot arribar l'èxit, ratlla l'agoserament.
Però de fet, el comptador, de qui no em puc desenganxar, corre una mica cada dia, i això és senyal que algú, i uns quants més que no em coneixen de res, vagin fent visites per aquestes pàgines.
Podria dir ja que he aconseguit les meves quotes d'èxit?
Sí.
Pot arribar això més enllà?
No té per què.
M'ha de preocupar?
No.
I doncs?

5 comentaris:

Anònim ha dit...

A mi, ca'l Mestre, em fa enveja. No crec que això sigui cap èxit, però volia ser un compliment.

Anònim ha dit...

Jo al primer moment m'he fet un "uiu" amb això de l'èxit....

Sr.Vilapou:no sabia si volia dir èxit de sortida o éxit de...... això...d'éxit!

Éxit ben merescut, per cert!!

Anònim ha dit...

Sr. Vilapou.
JA fa molt temps que al engegar l´ordinador, o abans de apagar-lo
passo per el seu bloc.
la seva manera de escriure, és planera i fa de bon llegir.
els temes son molt variats......


aixó deu ser tenir exit!!!!!

vilapou ha dit...

Perdedor, gràcies pel compliment, que no es mereix, però veure'l per aquí de tant en tant sí que és un èxit (per a mi).
Maria, jo tampoc tenia, ni tinc, clar cap a quin èxit dels dos vaig.
Anònim, gràcies, vos sou part de l'èxit.

Puji ha dit...

Ho hauria pogut escriure jo, però vós ho feu millor.

Salutacions en cadència picarda.