12.6.07

Grease

Aquest diumenge vaig tenir l'honor de ser convidat per la Sra. Vilapou a veure un espectacle musical a la capital. Festa grossa que en diríem: un musical i un bon sopar de peix.
La funció en qüestió era la tan anomenada Grease.
Ja tinc clar que se n'han fet infinitat de crítiques d'aquesta obra, tant per part dels professionals com de cada espectador que l'ha vist i disfrutat (aquí en teniu una, per exemple), però jo també m'hi apuntaré.
Personalment, he de dir que el primer que em va impactar va ser l'escena en sí, el decorat que en deien abans. A cada costat de l'escenari hi ha un "altell" al qual hi accedeixen els actors en moments determinats de l'obra, i hi ballen fins i tot, i on hi té un paper especial el personatge anomenat Vince Fontaine. Però el que jo anava a destacar són les 2 escales d'accés a aquest nivell, escales de 14 esglaons, amb barana a un costat, metàl.liques, segures, modernes, impressionants.
I de l'obra en sí, hi ha una escena memorable i no crec que això sigui nomes una opinió meva. És un moment que em va posar la pell de gallina. Com sortint del mateix cel i d'una forma quasi inexplicable, apareix al bell mig de l'escenari una escala immensa que va de l'extrem superior dret fins pràcticament la diagonal contrària i de la que van baixant 7 angelets 7 (7, com les notes musicals, els colors de l'arc de Sant Martí, els nans de la Blancaneus,...) d'una finesa i bellesa inenarrables. Quina escala, senyors meus, quina escala! (I quins angelets, per què negar-ho!).
A partir d'aquí l'obra es pot donar pràcticament per acabada.
Qui podria millorar aquesta escena?
Publica un comentari a l'entrada