4.6.07

L'Aplec Pairal

Anava a començar aquesta reflexió, dient que noto que m'estic immiscuint força (o massa) en els darrers esdeveniments socials o sociològics de la ciutat (sí, ciutat) de Calella. I ho dic més que res perquè aquest blog no acostumava, fins ara, a agafar temes concrets massa dies seguits.
Quan estava començant a perfilar aquesta reflexió he decidit fer allò que ja faig sovint, i que és utilitzar el diccionari. He buscat la paraula immiscuir-se i, a part de dir-me que modernament es fa servir immiscir-se, he trobat que la definició venia a dir: "mesclar-se, ficar-se en un afer sense tenir-hi dret o sense esser-hi demanat".
I això m'ha fet pensar que potser sí, potser sí que m'estic ficant allà on ningú m'ha demanat, i que potser sí que he de tornar al meu estil més habitual, i deixar Calella pels que la viuen i treballen, és a dir i fent un eslogan electoral, Calella pels calellencs i ... aquest blog pel que el treballa, que és un servidor. Bé, i els que el llegeixen, i els que el comenten, i els que no ho fan perquè no ténen temps, i...sembla aquell anunci de la Coca-Cola.
Per tant he decidit, en tot cas, immiscir-me (sí, immiscir-me) una mica en l'Aplec de Calella, i més que res perquè sí que hi tinc dret (com a músic de cobla) i sí que hi he sigut demanat (perquè sempre hi soc convidat) (rodolí).
El cas és que només deixaré la fotografia de l'escala de l'enfustissat i, amb ella, quasi tot està dit. Vaja, que no m'hi vull immiscir més.
I és que si m'hi immiscís una mica més hauria de dir, per exemple, que van ser vistos els 3 principals "números 1" de les llistes electorals ballant sardanes a l'hora (no juntets). I que hi havia moments que semblava que per entrar en alguna rotllana havíes de tenir carnet d'algun partit. I que si les mirades matessin el dissabte a la nit hi hagués hagut una veritable carnisseria al Passeig de Mar. I que hi havia gent molt afectada per un tema que encara no està acabat i que potser algú s'haurà d'empassar algun insult. I que no tothom és capaç de deixar dinar els demés tranquils sense parlar de política. I que no van ser vistos alguns futurs regidors molt concrets i això queda lleig. I que la soledat també va estar present entre tanta gent.
Però és que no em vull immiscir més en tota aquesta temàtica.
Visca Catalunya!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo recordo fa uns anys, quan fèiem l'Aplec de Prades, que va sortir en un diari de l'endemà, a primera pàgina, una foto de l'aplec. Caram, què deu passar? -vam pensar.
I, naturalment, la foto era per al polític d'aquell temps que va entrar a la rotllana!
Per tant, si vols sortir a la foto cal convidar polítics. Cosa que no hem fet mai, per això no sortim a les fotos, o hi sortim poquet!
Salut
Ció
(Reus)

Ressalat ha dit...

Jo trobo que fas molt ben fet. Què vols que et digui, a mi em va agradar l'"ambientillo" que hi havia aquest any a l'Aplec.
Em va recordar en certa manera, aquell aplec de l'any 92, en que mentre sonaven les sardanes el Barça guanyava la seva primera lliga de Tenerife. Te'n recordes?
Doncs bé, enguany l'aplec ha estat més que una simple reunió de sardanistes. Es podia palpar la tensió, tothom estava pendent de qui ballava amb qui, i de qui parlava amb qui, de quanta gent d'un partit o de l'altre hi havia, per si d'això s'en podia extreure alguna conclusió de per on van les coses.
La sardana ha tornat a esdevenir, almenys durant dos dies, el centre de la vida cultural, política i social de Calella.
Per cert, casualitats de la vida, l'any 92 també es van tocar de conjunt "Record de Calella" i "La Santa Espina".
Res més i VISCA CATALUNYA!!!

vilapou ha dit...

Ció, ja sap que en el tema aquest de la sardana, ballades i aplecs, molta feina i "poc" agraïment. Si els polítics s'hi acostessin més...
Però en general, la sardana no ven.
Ressalat, de fet també teniu raó. Estaria bé que un aplec tornés a ser el centre de la vida cultural, política i social del poble. De vegades ho és qualsevol activitat de ben poca qualitat.
I sobre això del 92, dedueixo (i dedueixo bé) que vam coincidir en la mateixa cobla fins aquell any precisament...i vam tocar aquelles sardanes de conjunt.
Remember when...

Ressalat ha dit...

Deduïu bé Sr. Vilapou.

Anònim ha dit...

no havia visitat mai aquest bloc. hem sembla interesant pero he vist alguns comentaris de mal gust. que si ets de calella , que si tu no . mireu , a la llista d'erc hi ha gent que viu als garrofers de sant pol . ,al psc hi ha gent que fins ara mai havia fet res per calella. crec que sou molt sardanistes vosaltres i us agrada l'aplec. doncs aneu-vos preparant perque ve el rocio

vilapou ha dit...

Anònim(2), benvingut a aquest blog, i si et sembla interessant millor.
Només et diré que els comentaris són "propietat" del que els fa, i si té mal gust, què hi farem.
Un servidor és músic de cobla i un "caçador d'escales", per tant si ve el Rocio, reduiré la feina però obriré un nou camp d'investigació. Algú sap com ho porten això de les escales i els escenaris els "rocieros"?