20.12.06

Enyor de mar

Suposo que això només és el resultat de notar el temps que fa. Fins aquí, no em puc pas queixar de res. Visc a quatre cantonades (bé, sis) del mar; el meu poble (bé, ciutat) és planer i trobar amb la vista la platja no és gens complicat. Puc pujar una muntanyeta de no res i tinc una visió de tot l'horitzó blau, amb les diverses tonalitats que no té preu.
Sí, realment sóc un privilegiat en aquest sentit. El Maresme és una zona privilegiada. Accepto que qualsevol cregui que el seu tros sigui millor però em sembla que jugo amb un cert avantatge. Però el cas és que quan arriba aquest temps, quan el cel és més blanc que blau, quan el fred comença, d'una manera suau certament, a fer acte de presència, jo enyoro el mar. I això que el veig. És un sentiment estrany.
Quan entro a menjar a algun lloc, per exemple, m'agrada que tingui una imatge marinera, els detalls, la olor, no només la ornamentació, si no el fons, el que queda al darrera. No sé si m'explico, que diu aquell.
Suposo que això només és el resultat de notar el temps que fa...

6 comentaris:

vilapou ha dit...

Diu el senyor Blogger que no vol pujar la foto. Esperem que es concentri una mica...

vilapou ha dit...

Sembla que ja està... mare de Déu, mare de Déu.

Anònim ha dit...

Sap, vilapou? No he sigut mai de mar, però realment, quan m'agrada mirarlo i divagar és precisament en aquestes èpoques fredes...

Boira, on ets? Ara gela i fot un fred que espanta, però i la boira com Déu mana?

vilapou ha dit...

Enyor de boira? Potser donaria per un post.

Oriol ha dit...

Heu menjat a calonge? carai, carai, quina casualitat. Us he enviat un e-mail.

vilapou ha dit...

Oriol, ser músic i de cobla vol dir trepitjar molt l'Empordà, i d'aquí a conèixer els llocs de menjar i va mig pas.