Mirant per sobre aquesta biografia que he enllaçat he de dir que no m'he quedat amb gaire bé res. Ja comença dient que poca cosa se sap amb certesa d'ell i es dubta fins i tot de l'any de la seva mort, per no dir ja el del seu naixement. I per acabar anem a parar a un anunci de la Coca-Cola barrejant-ho tot amb Santa Claus i llegendes i etcèteres vàries.
A mi el que em ve al cap és Sant Nicolau Pistoler del que tampoc se'n saben moltes dades però si més no ens queda el record de les seves paràboles i les seves desventures enregistrades en un programa (històric) anomenat Persones Humanes (si no vaig errat) de la mà d'en Mikimoto. (Faig un incís per preguntar si algú recorda aquell "apòstol" que tenia unes orelles molt particulars, és a dir grans).
Bé, i com que tot això ho hem de lligar amb una escala, doncs he llegit que entre les ciutats que ténen esglésies dedicades a Sant Nicolau (no Pistoler) hi ha València, i allà hi trobem la Ciutat de les Arts i les Ciències, i, allà, aquesta escala. Senzill.
Per acabar, una música dedicada a la diada festiva d'avui.
8 comentaris:
Ostres, i tant, el Sant Nicolau Pistoler. De fet ja venia del programa concurs que feia a CatRàdio "Pasta Gansa", el recordes? L'equip de guionistes era genial.
Antoni, tens raó, no ho recordava. Genials!
Uau, mestre, tens el do. En poques línies m'has evocat taaaantes coses. Anava a dir el mateix que l'Antoni. El Pasta Gansa (de dilluns a divendres de 12 a 1) tenia unes històries diàries mítiques: Sant Nicolau Pistoler, Quan un home estima una dona, l'Hospitalet Resisteix... Jo encara recordo els dos primers anys a la UAB, fent campana i anant al cotxe amb un col·lega a escoltar-ho...
I per altra banda Extremoduro, a qui jo seguia quan començaven, de bar punkarra en bar punkarra de Terrassa (ells deien que eren de Rubí, Extremadura), quan als bars punkarres encara era xungo perquè a la sortida sempre hi havia els skins esperant. Més d'un concert durava deu minuts perquè el Robe deia que ara tornava, "que me voy a meter un poquito", i ja no tornava, o tornava tan cego que aguantava deu minuts més abans de caure rodó a terra...
Osti, que tonto m'has posat, ara...
Benvolgut,
com a promotor de la campanya "Jo també vull un estat propi", a la qual tan amablement et vas adherir, et proposo que afegeixis el teu bloc a la Xarxa de Blocs Sobiranistes (www.xbs.cat). Moltes gràcies.
Xavier Mir
Perdedor, quin repàs a la "joventut". Veig que va ser mogudeta.
El "Pasta Gansa" també recordo haver-lo sentit molt des del cotxe. Casualitats
No coneixia aquesta versió de a las barricadas d'extremoduro, molt bona.
Per altra banda ,senyores i senyors, mestre Vilapou, us faig sabedors que un servidor va concursar al Pasta Gansa i va gaudir de la presència del gran Mikimoto. Val a dir que no vaig guanyar ni un duro, però m'ho vaig passar teta!
Puji, amb l'esbojarrament que era aquell programa, havia de ser divertit veure com es feia.
Hola, em dic Nicolau de debó, i el mosso d'esquadra reconvertit a sant
era un dels meus personatges preferits de jove. Recordeu el capítol
que li reventa les dents a un deixeble amb la xibeca...??
De fet, he adoptat com a pseudònim (o nick), el nom de tant il·lustre
personatge... En Mikimoto ens va fer passar molt bones estones: el
pasta gansa, pero abans el clipclap video, oh bongònia, i persones
humanes... Al pasta gansa era molt bo "cartes a la chelsea clinton des
del maleter del cotxe..."
Salut...!!!
Publica un comentari a l'entrada