Hi ha dies en que un (hom) té ganes d'explicar coses personals. Potser per això aquest blog continua funcionant després de tant (per a mi) temps. Les explicacions sobre les escales que he de pujar i baixar com a músic (de cobla) es veuen complementades per petits retalls d'altres vivències.
Algú pot tenir la imatge que un músic de cobla neix ja amb aquell ritme del tots-som-pops. Que de petits ens agradava portar una barretina i no un gorret de punt. Una faixa i unes espardenyes de set betes i no uns mitjons i unes botes de futbol. Sé que existeix aquesta creença popular. Són coses del tarannà del país. La cultureta, la tradició, bla, bla, bla,...
Doncs un també té altres inquietuds. Avui vull fer-vos partícips d'un altre aspecte de la meva activitat artística i musical.
Com molta altra gent inquieta uns companys i jo mateix vam formar un grup "electrificat" de ben jovenets: bateria, baix, dues guitarres i cantant, una formació clàssica dins el pop. Aquesta afició la vam mantenir fins passada la "mili", perquè tots som de l'època final de la mili obligatòria. D'aquells temps precisament és aquesta fotografia premonitòria que ens vam fer en una escala. Qui hagués pogut imaginar en aquell moment que aquella imatge em seria ara perfectament útil?
El nostre estil amb el temps ens va portar fins el que avui tothom coneix com ska. Hem acabat estant en el centre mateix de la moguda jove. Quan la nostra edat ja ens comença a dir que s'ha de pensar en deixar l'escenari a les generacions que, de fet, ja ens estan empenyent; quan ja ens costa compaginar la suor dels focus dels escenaris a les tantes de la nit, amb les audicions de sardanes de l'endemà; quan estem preparant ja el nostre concert de comiat.
Per això avui he decidit deixar-vos aquest primer pla que em van fer en un concert a La Bisbal just el 10 de setembre d'aquest any. I l'endemà, Diada Nacional, a fer quatre audicions de sardanes. Mai oblidaré aquell cap de setmana.
5 comentaris:
(a veure si ara em deixa comentar...)
Tiooooooo!!!!!
Però tiooooooooo!!!!!!
Bon 28 del 12...
;)
Un post molt treballat, si senyor.
Bones festes!!!
Mare meva, i jo que tenia l'ham coll aval... Sóc una innocentonaaaa, quin cas!!
Ostres!
Que per un moment m'ho havia cregut! Quin sustu!
Perdedor, també fa tonteries el Blogger? Amb això de la nova actualització ja semblarem el blocat. El 28-12?
Joan, recopilar els records és una feina feixuga...
Musa, no perdi la innocència, però jo mai dic "mentides"...
Srta. Tarambana, tot és veritat però veritat, veritat ;-)
Publica un comentari a l'entrada