11.12.06

Ells van fent

Darrerament, qüestió d'un parell d'anys, ens hem anat acostumant a la seva presència. Ni jo ni ningú sap com va començar la cosa però el cas és que ja són habituals entre nosaltres. D'un en un o de tres en tres. Amb la seva escala o amb una senzilla corda, van pujant als balcons.
Jo estic fent una petita estadística, un recompte, vaja, i puc assegurar, i asseguro, que no n'hi ha la mateixa quantitat a la nit que al matí. Intenteu comptar-los. Repasseu els balcons. No són sempre al mateix lloc.
Aquí en teniu un exemple. Els vaig enxampar un matí de la setmana passada. El dia abans no hi eren, poso la mà al foc. Quan els vaig fer la fotografia anaven de dret cap aquest pis. El que em va fer sospitar va ser aquest jersei penjat. Si us fixeu amb l'alçada que donarien els tres un damunt l'altre i els poseu la peça de roba, donaríen el "pego": un homenet baixet mig disfressat, amb botes negres, un jersei de coll alt i un barret de Pare Noël.
Des d'aquell dia no m'atreveixo a passar per aquell carrer perquè estic convençut que ja no hi són ni ells ni el jersei...
Publica un comentari a l'entrada