Sense capficar-me però sense deixar-ho de costat, segueixo observant els balcons i els seus guarniments. Vaig quantificant i qualificant aquests petits PN's enredats a les seves escales o a les seves cordes, algunes il.luminades i tot, que em recorden més la invasió dels Gremlins que
una altra cosa.
una altra cosa.Però com que sóc un clàssic, el que m'agrada de veritat és el Pessebre, encara que he de començar confessant que a Can Vilapou no n'hi ha actualment. Som d'arbre, natural això sí, fins aquí podríem arribar.
De la manera que som, a casa, el Pessebre començaria sent d'una mida normal i d'un any a l'altre aniria creixent, i es complicaria, i es perfeccionaria, i, al final, acabaríem dinant a la cuina, cosa que tenim prohibida.
He començat el post dient "sense capficar-me però sense deixar-ho de costat", i l'acabaré igual, sense capficar-me però sense deixar-ho de costat, aniré observant si la gent inclou alguna escala al seu Pessebre.
Té alguna escala el teu Pessebre?
10 comentaris:
Jo no tinc cap escala al pessebre. De fet, el meu pessebre tan sols està compost del caganer i el nen Jesús. Les altres figuretes van ser devorades pel meu gos.
Ostres amb el gos! És anticlerical? En tot cas és considerat ja que no menja nens ni coses brutes ;-)
Li agraden més els pastorets, els reis i els àngels, jeje.
Jo no faig pessebre, perquè em fa mandra, i perquè jo si que sóc anticlerical.
Anar augmentant el pessebre cada any té el perill que acabes tenint ovelles més grosses que els pastors (o que se te'l mengi el gos)
Ara em sap greu no tenir cap foto, però un any a Can Piritione vam fer el pessebre en un replà sota l'escala!
Puji, estic agafant (més) mania als gossos.
Zinc, llàstima de foto.
El betlem de plaça Sant Jaume de Barcelona, té una escala!
ccs, hauré d'anar a la capital per immortalitzar-ho.
El pessebre del mercat d'Arenys de Mar tambe te escala.
Doncs després de Barcelona passaré per Arenys.
Publica un comentari a l'entrada