millor un seguit de motllos als que ens hem d'anar acoplant, perquè no tinc clar que nosaltres hi influïm massa en com es prepara en principi el futur. Probablement ell vindria d'una forma concreta i som nosaltres qui el canviem o millor dit qui l'espatllem, i és aleshores quan ens hi hem d'acoplar o d'amotllar. I tot això a què ve? Doncs a la foto. Aquest empostissat i aquesta escala són els mateixos de fa quatre o cinc dies, però per alguna raó han modificat la part superior on es recolza ella en ell. Haureu d'aguditzar una mica la vista per la mala qualitat de la imatge, però aquesta d'avui té uns anys més i podeu veure que no té aquell detall artesà de la d'avui dia. Per contra l'escala quedava menys dreta i potser ho era una mica massa. És doncs el canvi per "raons de seguretat"?Incògnites que quedaran al pas del temps i que difícilment ningú ens resoldrà.
2.10.05
Ens hem d'amotllar als temps
Quina frase! De fet el temps o el pas del temps és com un motllo, o 
millor un seguit de motllos als que ens hem d'anar acoplant, perquè no tinc clar que nosaltres hi influïm massa en com es prepara en principi el futur. Probablement ell vindria d'una forma concreta i som nosaltres qui el canviem o millor dit qui l'espatllem, i és aleshores quan ens hi hem d'acoplar o d'amotllar. I tot això a què ve? Doncs a la foto. Aquest empostissat i aquesta escala són els mateixos de fa quatre o cinc dies, però per alguna raó han modificat la part superior on es recolza ella en ell. Haureu d'aguditzar una mica la vista per la mala qualitat de la imatge, però aquesta d'avui té uns anys més i podeu veure que no té aquell detall artesà de la d'avui dia. Per contra l'escala quedava menys dreta i potser ho era una mica massa. És doncs el canvi per "raons de seguretat"?Incògnites que quedaran al pas del temps i que difícilment ningú ens resoldrà.
millor un seguit de motllos als que ens hem d'anar acoplant, perquè no tinc clar que nosaltres hi influïm massa en com es prepara en principi el futur. Probablement ell vindria d'una forma concreta i som nosaltres qui el canviem o millor dit qui l'espatllem, i és aleshores quan ens hi hem d'acoplar o d'amotllar. I tot això a què ve? Doncs a la foto. Aquest empostissat i aquesta escala són els mateixos de fa quatre o cinc dies, però per alguna raó han modificat la part superior on es recolza ella en ell. Haureu d'aguditzar una mica la vista per la mala qualitat de la imatge, però aquesta d'avui té uns anys més i podeu veure que no té aquell detall artesà de la d'avui dia. Per contra l'escala quedava menys dreta i potser ho era una mica massa. És doncs el canvi per "raons de seguretat"?Incògnites que quedaran al pas del temps i que difícilment ningú ens resoldrà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hola músic equilibrista d’empostissats!
Suposo que permetràs que els 'organitzadors' hi fiquem cullerada.
En una ocasió el nostre entaulat –nosaltres sempre n'hem dit així dels cadafals i empostissats- va servir per aixoplugar tots els músics de l'Aplec Baix Camp, a Reus, ara fa uns anys. Per tant, l'ample entaulat va acollir els teus companys, contrabaix inclòs, i els va prevenir la mullena!
En una de les ballades que vam organitzar fa uns anys, vam arribar a la plaça i l'entaulat no hi era. L'ajuntament tancat. El responsable desaparegut. Els músics a peu dret sense lloc on seure. Què vam fer? Doncs demanar prestades unes cadires blanques de terrassa, com aquestes que ens ensenyes al teu bloc. Els músics feien patxoca i tot, tan ben asseguts, però esclar, semblava que estiguessin a punt de volar, perquè havien de tenir els colzes alçats per no tocar els braços de la cadira.
Tot i això es va poder fer la ballada. Els músics –bona gent acostumada als trapezis- no es van queixar: no patiu, ja farem amb el que tinguem...
Ja ho sé que és culpa nostra: falta de previsió, haver passat per allí una hora abans... Però mira... el costum, la rutina, i aquestes coses que passen...
L'entaulat que tenim ara per a les ballades està força bé, amb barana, escales, i de tot, però el que l'ajuntament ens cedia abans era molt justet. Això sí, tot ben pintadet de color blau turquesa. En alguna ocasió ens miràvem i dèiem: ai, ai, ai... i si cauen? Si algun músic movia la cadira uns centímetres endarrere, castanya segura!
Els pobres organitzadors de ballades sovint també tenim el cor encongit de tant 'patir'!
Salutacions molt cordials.
csrosadereus
La veritat és que m'agrada molt que hi intervingui un organitzador, i espero que no sigui aquesta l'única vegada. Tinc una foto de l'escala de l'Aplec de Reus, que ja publicaré un dia d'aquests, i és realment exemplar, no li falta res. A reveure!
Publica un comentari a l'entrada