20.10.05

A terra hi ha de tot

Com que havia parlat dels detalls originals que podríem trobar en aquest escenari, avui ens podem fixar en la part baixa. Hi tenim els peus reals de l'enfustissat diguem que de ferro, tenim una caixa de fusta (us puc avançar que és un altaveu, un tema que hem de treure una estona que tinguem temps, i parlarem de les presentacions, els concursos, les rifes de pernils,...), també tenim un fil elèctric amb endoll inclòs, un arbre, vegetació variada i al fons el remolc d'un tractor que ens donarà el toc ecològic imprescindible. I parlant d'imprescindible, ho envoltem tot amb una senyera, element indispensable en aquests actes. ¿Vosaltres creieu que és necessari que tot estigui sempre vestit amb metres de senyera, des de l'escenari, fins a la barra del bar, passant per la tanca de l'aparcament, seguint per les tovalles d'alguna taula, la samarreta reivindicativa d'alguna cosa i acabant per les enganxines que et posen si fas un "donatiu"? Algun dia hem d'arribar a donar-li el valor real a la nostra senyera. Suposo que serà qüestió de temps.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

El nostre primer aplec data de 1967. Aleshores posàvem senyera fins a les papereres! Evidentment la senyera només lluïa als aplecs i aprofitàvem qualsevol lloc per col•locar-la: a l’entaulat, al bar, als arbres, a les banderetes, a l’entrada, etc.
Més endavant la política va canviar i les coses es van anar regularitzant... ja ho sabem tots. Aleshores la nostra Colla s’ho va plantejar seriosament. Així que vam treure la senyera de l’entaulat, la de la barra de bar i la de les taules de vendes. I aleshores el comentari del públic va ser: i doncs, com és que ja no hi ha senyeres?
Bé. Actualment hem reduït les nostres senyeres a dues coses: tres o quatre penjades als arbres, juntament amb la de la ciutat, i la cinta. El donatiu, com tu dius. Si una cosa sempre hem fet a la Colla és replantejar-nos les coses, així que segur que en seguirem parlant...
També ens hem plantejat d’eliminar la cinta i fer-la de colors diferents, però encara no hem donat el pas. Estem segurs que no tindrà èxit, perquè els pocs –dic, els pocs- que la compren, la volen així, de moment. Intueixo els comentaris.
A propòsit de la cinta, que alguns en diuen banderola, bandereta, etc., t’explico una anècdota. En oferir la cinta a un dels vilatans d’una de les poblacions on organitzàvem aplecs a la comarca, ens diu: no, gràcies, ja tinc la de l’any passat!
Bon cap de setmana.
csrosadereus
csrosadereus@tinet.org
http://usuaris.tinet.org/rosareus

Unknown ha dit...

Probablement el dia que només hi hagi la senyera dalt del màstil que presideixi, jo també ho trobaré a faltar, però una cosa és una audició o un aplec i una altra una paradeta per vendre castanyes llibres i similars. Com tu dius, és qüestió d'anar parlant del tema i mica en mica...