6.10.05
Com un pessebre
D'escenaris n'hi ha de molts tipus. Des d'artesanals fins a industrials, els de bona fe, els de tota la vida, els que no hi són, els d'un, dos o tres pisos, els públics, els privats, els particulars de casa d'algú, els de l'ajuntament, els de l'agrupació, els de lloguer, els improvisats, els de disseny, els mastodòntics, els de pitiminí,... Avui m'he apartat una mica dels que porto normalment, però aquest també és interessant. I si els músics que l'ocupen no toquen la dansa més nostrada és perquè avui no toca, que algun d'aquests sí que ho fa habitualment. No em digueu que l'escenari no és original, que no us inspira pau i tranquilitat. I no em direu que no està ben aïllat de terra!
reflexionat i escrit per vilapou
vilapou
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada