d'església, m'ha sortit la frase aquesta de la tele. Ja us vaig dir que és difícil reflexar en fotografia les mides d'una escala d'aquestes, l'estretor i la claustrofòbia però amb l'experiència que esteu agafant ja us ho imagineu. Aquesta d'avui comença bé, a l'aire i acaba com totes (a dalt). Sí que us voldria fer notar a la primera les parets repintades que li donen un aire com de pastorets, de decorat, però són coses de les esglésies. De la segona foto quedeu-vos amb la profunditat i amb la clau (bé, no us la quedeu). Quina mania en tancar-ho tot. Home, de fet a les esglésies (o 
Esglésies?) hi ha força (o massa?) coses de valor. De totes maneres els que ens vàrem educar en col.legis religiosos continuem tenint cert "respecte" (por?) per aquests edificis.I jo que hi vaig anar una pila d'anys a cole de capallans he tornat a recordar quan vaig sentir a parlar per primera vegada (Santa Anna era un "gran" cole) d'en Xirinacs. I és per això que també em declaro amic d'en Xirinacs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada