11.10.05

El dilluns, assaig


Tots hem d'assajar, encara que ho podem fer molt o poc. Ja se sap que això depèn del nivell, de la professionalitat, de la disponibilitat, de les ganes, de les possibilitats, etc. Però als músics també ens agrada tocar altres tipus de música i això ens torna a obligar a assajar. En els dos casos necessitem un local. Un local capaç per a la quantitat de músics del grup en qüestió i més o menys condicionat i accessible. Les dues imatges d'avui les porto amb molt de "carinyu". Podem deduir ràpidament que en aquest grup no hi ha contrabaix (en principi), ni instruments massa grans, o en tot cas es van muntar el primer dia i ara ja fins a final de temporada, i que es demana una certa agilitat per pujar i baixar. Us demano que mireu bé l'estructura de l'escala i us feu una composició de lloc per imaginar-vos com pujar cada un-un i mig-dos escalons. No em queixaré pas avui de les mancances perquè "sarna con gusto no pica", ni tampoc us diré on és perquè no crec que compleixi moltes normatives. Però això no és problema meu, a diferència de les que hi ha a les places i carrers del nostre país. No tothom té una sala gran o el típic garatge per poder fer tant soroll com es vulgui. Aquest és un cas més proper a la música underground o a la cava de jazz. I a sobre, quan el que assages sona bé, és l'hòs...
Publica un comentari a l'entrada